Bloc (11)

14 Des

 

Arran de les darreres actuacions judicials contra el moviment independentista, us adjuntem la col·laboració que hem tingut la oportunitat de fer a la secció d'opinió del diari digital Crític, i que també podeu llegir des de la seva pàgina web:

14 Abr

[El text reproduït en aquesta entrada del bloc correspon a la meva intervenció en el marc del Congrés sobre Antiterrorisme Gihadista celebrat el dia 14 d'abril de 2016 a la localitat d'Oñati, a Euskal Herria, coordinat pel catedràtic de la Universidad Autònoma de Madrid, Dr. Manuel Cancio Meliá]

29 Jun

 

Spain’s new gag law disturbingly harkens back to the dark days of the Franco regime. It has no place in a democratic nation, where Spaniards, as citizens of the European Union, have more than a virtual right to peaceful, collective protest.”

Editorial New York Times 22-4-2015

El New York Times dedicava el mes d’abril passat un editorial a la llei mordassa espanyola que entrarà en vigor el proper 1 de juliol i ho feia fent referència al retorn als temps foscos del franquisme que suposarà la nova normativa sobre seguretat ciutadana. Amb aquesta duresa terminològica un observador extern feia seves les advertències invocades sobre la nova llei per Maina Kiai, relator de l’ONU sobre dret de reunió i manifestació. Potser més aviat del que es tracta de denunciar, però, és que el franquisme no ha arribat a marxar mai. I és que si valorem la vigència del dret de manifestació i de la qualitat de la llibertat d’expressió –quan es tracta de plasmar la crítica a allò establert, que és quan té sentit l’existència del dret- en el marc espanyol previ a la reforma conclourem fàcilment que no s’ha interioritzat del tot i la condemna a les vuit companyes d’Aturem el Parlament n’és un bon exemple.

28 Abr

I .- En el periple judicial de Carlos Calvo Varela, el 2015 començava amb una bona notícia: el Tribunal Suprem l’absolia del delicte de pertinença a organització terrorista i d’aquesta manera rebaixava de 12 a 7 els anys de compliment per la seva relació amb una motxilla amb explosius intervinguda a Vigo el setembre del 2012. Un per un, l’alt tribunal desmentia les consideracions de la Secció Primera de l’Audiència Nacional presidida per Grande-Marlaska i esmenava l’enèssima invenció del nostre i ibèric TOP contemporani.

19 Mar

 

El cas de la manifestació del 15 de juny del 2011 contra els primers pressupostos de les retallades davant del Parlament de Catalunya amb el lema Aturem el Parlament està actuant com un autèntic termòmetre de la salut democràtica de l’Estat espanyol i de les elits dirigents a casa nostra. Hem viscut un relat sobre els fets d’aquella diada totalment interessat i provocat per esmorteir els crits d’aquelles que s’hi manifestaven, un relat plenament acrític amb les raons de la protesta i amb l’interès d’Interior de fer passar els diputats i diputades que anaven a peu just pel mig de la manifestació obligant-los a accedir a la Ciutadella pel mateix accés del carrer Pujades que es trobava blocat per les indignades.

16 febrer

 Llibertat dexpressio1 0

La resposta penal al terrorisme és una de les versions més salvatges del monopoli estatal de la violència i segurament una de les cares més deformades del concepte modern de dret penal: mínimes garanties, màximes penes, tribunals especials i delictes sense delimitar. És un context institucional molt més proper a la barbàrie que a la noció de civilització. La reforma que avui ens preparen les Corts, sota l'excusa de la lluita contra el jihadisme, aprofundeix en l'anorreament de les garanties i en la creació d'un dret de guerra aplicable a situacions ben pròpies d'un context democràtic.

19 Des

Escric aquestes línies de tornada de l'Audiència Nacional, amb la mirada al clatell dels set joves que no tornen amb nosaltres cap a Barcelona i que enfilaren ahir camí de Soto del Real, la setmana abans de Nadal. Intento ordenar les idees a l'escalf de la mirada fixa d'en Pau quan ahir a les garjoles li informàvem de la pèrdua de la llibertat i del desconcert d'aquells altres quatre que ahir sí que vam poder rescatar, contrariats amb la satisfacció de ser lliures en un moment tan fosc.   

12 Des

El passat 12 de desembre la secció penal de l'Il·lustre Col·legi d'Advocats de Barcelona va organitzar un debat entorn a la querella interposada per part de la Fiscalia contra el President de la Generalitat i diversos membres del Govern arran dels actes del 9N. 

El debat, que tenia com a objectiu principal les qüestions jurídiques que envoltaven la querella i la concurrència d'eventuals responsabilitats penals per delictes com la desobediència o la malversació de recursos públics, va comptar amb una taula formada per quatre juristes de diferens posicions. 

La nostra intervenció va centrar el seu prisma en defensar la manca de tipicitat de les conductes relatives al delicte de desobediència, la malversació de recursos públics i la prevaricació, i per tant el necessari arxiu de la querella presentada per la fiscalia, així com la imperiosa necessitat que tot país democràtic té de ponderar els interessos constitucionals en joc quan es troba davant un procés d'aquestes característiques, que defuig qualsevol paral·lelisme històric dins de l'actual marc legal,  i que en qualsevol cas ens ha de portar a reivindicar la naturalesa d'ultima ratio del dret penal, que mai es pot convertir en una forma de govern. 

Adjunta us deixem la nostra intervenció, on s'analitzen més extensament diversos aspectes penals i constitucionals. 

 

 

 

14 Jun

Nicolau Eimeric, nascut a Girona el 1334, Inquisidor General de la Corona d'Aragó va ser autor d'un dels tractats més famosos sobre l'ofici inquisitorial i, en la reflexió sobre el valor de les delacions dels còmplices de l'acusat, descartava de forma taxativa el seu pes com a única prova en el procés penal. Malauradament el dret d'emergència construït per alguns Estats pretesament democràtics al s. XX ha rebaixat aquest escarransit llistó probatori fins al punt que en nom de la lluita antiterrorista s'ha validat la possibilitat d'acceptar com a única i solitària prova d'una condemna la declaració d'un penedit.

22 Abr

Malgrat tan sols va ser un petit article publicat als Annales franco-allemandes (un dels dos que hi va publicar) el 1844 Karl Marx s'hi estrenava amb un article anomenat “Introducció a la crítica de la filosofia del dret de Hegel”, on situat encara en una posició que començava a treure el cap fora de la cova de la comoditat burgesa i amb París entre cella i cella, el filòsof alemany feia un plantejament que es convertiria en consigna de tots els processos polítics des d’aquell moment en endavant: l’home havia de passar de la crítica teòrica (que tan bé encarnava la filosofia idealista de Hegel) a la crítica pràctica.

Sobre Salellas i associats

Blog i actualitat

Contacte:

Adreça: Plaça Marquès de Camps núm. 9, 6è 2a 17001 Girona
Tel: 972219200
Fax: 972226396
Mail: Aquesta adreça de correu-e està protegida dels robots de spam.Necessites Javascript habilitat per veure-la.

Projecte web hi col·labora www.ticdoc.net

Salellas i associats

Serveis legals

Servicios legales

Legal Services

On estem?

1

Plaça Marquès de Camps núm. 9, 6è 2a 17001 Girona

Tel: 972219200, Fax: 972226396, Mail: salellas.associats@gmail.com