21 Mar

La mirada de les sardines

In Bloc
Escrit per 

La justícia distingeix entre la impunitat dels taurons i la culpabilitat de les sardines, d'acord amb un aforisme atribuït a Rosa Luxemburg. No fa falta ser gaire coneixedor de l'actuació dels tribunals per constatar com d'actual és aquesta màxima i com de difícil resulta obtenir el càstig en la persecució de delictes de corrupció i "coll blanc" comesos per aquells que ostenten el poder polític i econòmic en uns tribunals que, tanmateix, es mostren implacables en l'aplicació de les lleis penals amb les desheretades.

Sovint la indignació que aquest fet ens genera, ens fa qüestionar si a aquesta desigualtat hi contribueix el sistema de garanties judicials, que són tan àmpliament respectades quan es tracta de taurons. Certament moltes vegades són aquests els casos que fan canviar la jurisprudència sempre cap al mateix cantó (el sistema de prescripció derivat del cas els Albertos o el sistema d'acusació modelat amb la doctrina Botín) i tot això en la perversió que suposa que les institucions jurídiques de garantia creades per a mitigar i esmorteir el sempre desenfrenat poder estatal acabin beneficiant en primer lloc a aquells que són el mateix poder estatal o que per la seva posició al capdamunt del poder econòmic hi tenen un accés molt privilegiat.

Però l'ús que fan de les garanties els nostres tribunals no és el nucli del problema. Alguns jutges excepcionals, sempre amb dificultats i amb molt d'esforç, han sabut subjugar el poder i construir un procés perseguint la corrupció amb ple respecte a aquest hipergarantisme, penso en el jutge Castro i la seva instrucció feta íntegrament en dissabtes per esquivar les agendes de les togues d'or del procediment contra Cristina de Borbó. Per tant la clau de volta del sistema és una altra, és una qüestió de mirada.

La mirada dels tribunals, embriagada segurament del poder que ells ostenten i representen, està empresonada per la seva empatia esbiaixada, per la seva capacitat d'entendre l'actuació del poderós, de l'empresari, del polític, del banquer, de tenir dubtes sobre la seva autèntica voluntat delictiva i, al mateix temps, la seva absoluta incapacitat de posar-se en la pell del treballador, del toxicòman, del marginal, del pobre, de l'ignorant, del malalt mental. I aquesta és l'autèntica tragèdia judicial. Ho he dit en multitud d'ocasions, en la majoria de temes que es veuen en els tribunals penals, els de les sardines, podríem prescindir de la declaració de la persona acusada perquè mai, mai, mai els nostres jutges i jutgesses donen credibilitat al que explica l'inculpada. Li donaran la raó si no hi ha altres declaracions que tinguin caràcter inculpatori, si hi ha testimonis que la avalen, però mai creuran un pobre pel que diu de forma suficient per a generar-los dubtes i aplicar-li la presumpció d'innocència. Si hi ha absolució, doncs, serà sempre amb independència i per sobre de la voluntat, explicació i història de l'acusada a qui, com a sans-culotte contemporània no se li reconeix la suficient subjectivitat per a protagonitzar el seu propi judici.

Això s'acompanya amb una pàtina de cinisme que presideix tots els comentaris a la Sala abans i després de la vista i amb la qual, els magistrats, sovint amb certa condescendència traslladen tot tipus de comentaris sobre l'originalitat de la defensa però que sempre, sempre, sempre, contenen un acte de poder de no concedir el do de la credibilitat al desclassat. Si a més es tracta d'una persona estrangera el marc legal racista que construeix i incita la Llei d'Estrangeria fa emmudir l'acusada i la seva versió es converteix en una història de Les mil i una nits.

Per contra, en les comptades ocasions que un acusat de coll blanc es troba immers en un procediment judicial, la solució acostuma a ser radicalment la contrària, d'aquesta manera tots els matisos, desconeixements i dubtes de l'investigat són cabdals per a la resolució del procés i esdevenen els punts forts de la convicció judicial. No deixa de ser sorprenent. Aquells que habitualment tenen formació universitària i tots tipus de mitjans per a saber què és lícit i què no -informes previs, assessors, reunions...- i són els que més fàcilment poden adduir tot tipus d'excuses per a justificar la seva actuació, i en aquest mar d'arguments i mitges veritats anem perdent denúncies per prevaricació, per malversació, per tràfic d'influències...

Al final, doncs, la justícia entén molt de classes, i els jutges i fiscals no fan altra cosa que protegir-ne una: la seva; que majoritàriament és a més classe social d'origen -la judicatura s'ha nodrit especialment dels fills i filles de la judicatura mateixa i de l'exèrcit-. I per tant d'una forma més o menys conscient i més o menys ideològica se senten molt lluny de les sardines que s'asseuen en les banquetes dels tribunals i molt a prop dels encorbatats que com a taurons s'escolen entre els sumaris judicials. La justícia, doncs, no és que sigui cega, com en la imatge mítica de qui aguanta les balances. La justícia hi veu molt bé. La justícia porta ulleres de sol, de marca, que n'amaguen la mirada, i el problema és precisament com mira la justícia, com ens mira a les sardines.

Llegir 34638 vegades Darrera modificació el Dissabte, 14 Juny 2014 16:17

Articles relacionats (per etiqueta)

Home Bloc La mirada de les sardines

Sobre Salellas i associats

Blog i actualitat

Contacte:

Adreça: Plaça Marquès de Camps núm. 9, 6è 2a 17001 Girona
Tel: 972219200
Fax: 972226396
Mail: Aquesta adreça de correu-e està protegida dels robots de spam.Necessites Javascript habilitat per veure-la.

Projecte web hi col·labora www.ticdoc.net

Salellas i associats

Serveis legals

Servicios legales

Legal Services

On estem?

1

Plaça Marquès de Camps núm. 9, 6è 2a 17001 Girona

Tel: 972219200, Fax: 972226396, Mail: salellas.associats@gmail.com