22 Abr

De la crítica del dret a la crítica de la religió

In Bloc
Escrit per 

Malgrat tan sols va ser un petit article publicat als Annales franco-allemandes (un dels dos que hi va publicar) el 1844 Karl Marx s'hi estrenava amb un article anomenat “Introducció a la crítica de la filosofia del dret de Hegel”, on situat encara en una posició que començava a treure el cap fora de la cova de la comoditat burgesa i amb París entre cella i cella, el filòsof alemany feia un plantejament que es convertiria en consigna de tots els processos polítics des d’aquell moment en endavant: l’home havia de passar de la crítica teòrica (que tan bé encarnava la filosofia idealista de Hegel) a la crítica pràctica.

Dit d’una altra manera, la teoria a partir de llavors tan sols hauria de servir de base a alguna cosa més, deixant pas a l’entrada en escena del passage à l’acte, el terreny de lluita pràctica, de manera que, per tal d’avançar, es requeriria combinar adequadament teòrica (filosofia) i pragmàtica (acció del proletariat) per no quedar estancats ni en la contemplació ni en l’activisme sense sentit. Hauria de passar més de mig segle perquè Vladimir Lenin recollís el guant marxista i posés la inexpugnable Rússia tsarista potes amunt.  El gran pas, doncs, estava, segons Marx, en passar per fi "de la crítica del cel a la crítica de la terra, de la crítica de la religió a la crítica del dret, de la crítica de la teologia a la crítica de la política", és a dir, de convertir tot allò intocable i diví en tangible i assolible per a l’home.

Acostumat a la força a fugir de les nostàlgies, i malauradament conscient que els contextos són inamovibles, pel que abstreure-se’n sempre és un exercici poc honest amb un mateix, com advocat no puc oblidar la roent actualitat d’aquest text de Marx, que ja denunciava la vilesa del dret que ens governa, ni que malgrat l’estat proclami els drets de l’home li és impossible fer-los valdre en una societat massa complexa per a la comoditat del teorema des del que ell actua, ja sigui recollint un reguitzell de drets en documents que s’aproven en cabarets parlamentaris o blindant amb paraules fangoses la igualtat entre els homes. Marx, que ho va entendre perfectament, deia en l’article que “en el cos a cos no es tracta de si l’adversari és noble, de si està a la meva alçada o de si és interessant. En el cos a cos, el que importa es fotre-li”, que en termes futbolístics vindria a ser quelcom similar a “al final, la única cosa que importa és que la pilota entri, nois”.

Dic això perquè, repeteixo, dins la meva pràctica professional, la jurídica, ens hem acostumat a viure sumits en una bombolla contemplativa, a vegades essent massa condescendents amb nosaltres mateixos, que ens impedeix veure com el dret que nosaltres practiquem tan sol és un arma més dins l’arsenal de tot allò que s'hauria d'entendre com a "dret", a vegades ben inútil. Ens deixem entabanar per concessions disfressades de progressos per les quals ens comminem a seguir lluitant, ens donem copets a l’esquena i el que es pitjor, censurem amb supèrbia els qui amb menys pulcritud però més convenciment fan servir altres armes que no són les nostres o es mouen fora d’aquest espai totèmic situat entre l’espasa i la balança i oblidem que el dret és un recipient buit que, com deia el poeta, prendrà la forma del sentiment que l’empleni. Així, la teoria, el dret, fins i tot una mateixa llei, podrà ser esperança o podrà ser violència, segons qui l’enselli.

A aquestes alçades, doncs, ja no costa massa descobrir que parlo de la dicotomia entre la lluita que uns lliurem als tribunals, davant dels focus, davant els ulls de l’autoritat institucionalitzada, i la que es lliura a les cantonades i a les places, on es manté, alhora, una batalla per canviar les coses i una altra per buscar la legitimitat davant els ulls de la multitud. I és que, paradoxalment, necessitem reivindicar que no es pot entendre la defensa del dret d’una altra manera que no sigui aquesta, com quelcom que escapa als mecanismes que l’intenten circumscriure a un mer marc normatiu, i que és defensable per les vies que qualsevol acció permeti. L’autoritat que l’aixopluga, doncs, només és transitòria, i si com deia Marx en l’article -molt abans de néixer l’Ada Colau- “s’ha esmicolat la fe en l’autoritat, és perquè aquesta ha restaurat l’autoritat de la fe”.

Així, no es pot fer favor més pobre al dret que compartir amb els ulls clucs i una ingenuïtat gairebé insultant totes les il·lusions del règim constitucional sense participar de les seves realitats, sense saber veure que el dret es desborda permanentment a sí mateix, i que les armes per a defensar-lo, quan cal, abandonen l’espectacle estèril, salten per les finestres dels Tribunals de Justícia, passen a l’acte, com reclamava l’oncle Karl, i tornen el dret al seu estat primigeni, on ningú és intocable. 

Llegir 2523 vegades Darrera modificació el Dimarts, 07 Juliol 2015 12:58
Home Bloc De la crítica del dret a la crítica de la religió

Sobre Salellas i associats

Blog i actualitat

Contacte:

Adreça: Plaça Marquès de Camps núm. 9, 6è 2a 17001 Girona
Tel: 972219200
Fax: 972226396
Mail: Aquesta adreça de correu-e està protegida dels robots de spam.Necessites Javascript habilitat per veure-la.

Projecte web hi col·labora www.ticdoc.net

Salellas i associats

Serveis legals

Servicios legales

Legal Services

On estem?

1

Plaça Marquès de Camps núm. 9, 6è 2a 17001 Girona

Tel: 972219200, Fax: 972226396, Mail: salellas.associats@gmail.com