16 febrer

Un morrió antijihadista apte per a tothom

In Bloc
Escrit per 

 Llibertat dexpressio1 0

La resposta penal al terrorisme és una de les versions més salvatges del monopoli estatal de la violència i segurament una de les cares més deformades del concepte modern de dret penal: mínimes garanties, màximes penes, tribunals especials i delictes sense delimitar. És un context institucional molt més proper a la barbàrie que a la noció de civilització. La reforma que avui ens preparen les Corts, sota l'excusa de la lluita contra el jihadisme, aprofundeix en l'anorreament de les garanties i en la creació d'un dret de guerra aplicable a situacions ben pròpies d'un context democràtic.

 

Una de les principals innovacions de la reforma del Codi Penal és la volatilització de la noció d’organització terrorista com a element nuclear dels delictes de terrorisme. En una visió històrica, hem de recordar que la legislació franquista havia fet pivotar sempre la qüestió del terrorisme al voltant de l’element subversiu, polític, dels objectius programàtics dels autors dels delictes. Per això, per allunyar-se d’aquest model, en l’etapa iniciada amb els Pactes de la Moncloa i fins a 1995 es va centrar la criminalització d’aquests delictes en un element més objectiu: la banda armada. D’aquesta manera els delictes de terrorisme quedaven alliberats de qualsevol referència ideològica i se centrava la incriminació en la perillositat dels mitjans utilitzats (armes i explosius) i en l’existència d’aquest element “institucional”, estructural, que planifica la violència, que en fa una estratègia i que permet que es vagi reproduint fins a generar un clima de terror: l'organització.

Elmal anomenat Codi Penal de la democràcia (1995), va començar a establir les bases d’alguns dels problemes que ens han arribat fins avui. D’entrada va ampliar el concepte de terrorisme parlant no només de bandes armades sinó també d’organitzacions terroristes -i en conseqüència difuminant la qüestió de les armes-; i al mateix temps va centrar la mirada en les finalitats d’aquests grups, definint com a objectiu terrorista no només alterar la pau pública sinó també subvertir l’ordre constitucional. Paradoxalment, o no, es retornava a criteris ideològics per definir el terrorisme i s’obria la porta a centrar la mirada no tant en la gravetat dels fets (assassinats, cotxes bomba...) sinó en els objectius, els pensaments, els projectes polítics. La primera de les sentències en aquest sentit va ser la de Jarrai-Haika-Segi, en quèun Tribunal Suprem dividit va acabar aplicant-li el concepte d’organització terrorista, per sobre d'un sector de magistrats que van argumentar que no era comparable el llançament d’un còctel Molotov amb la col·locació d’un cotxe bomba i que proposaven una atenuació per la via de la condemna per associació il·lícita. Amb aquest cas com el primer d’una llarga llista de dret penal d’autor es va permetre l’eixamplament il·limitat del concepte de terrorisme fins al “tot és ETA” aplicat a tot tipus d’organitzacions polítiques no armades.

Avui es pretén actualitzar la noció de terrorisme en una aplicació totalment esbiaixada de la Decisió Marc de la UE del 2002 adoptada després dels fets de l’11-S a Nova York avançant en l’ona expansiva de la legislació antiterrorista. És cert que s’utilitzen alguns conceptes de la Decisió Marc però de forma superposada s’acumulen als que ja existien a la legislació espanyola, es deforma la definició de terrorisme fins a punts absolutament ridículs, perquè en lloc d'afinar el concepte el que es fa és ampliar-lo per totes bandes amb aquests nous termes sense renunciar als antics. Aquí no se n'escapa ningú.

D’entrada la normativa europea limita els delictes que són susceptibles de ser considerats terroristes als atemptats contra la vida i la integritat física, als segrestos de persones o aeronaus, les destruccions massives de béns o la fabricació i tinença d’explosius i substàncies perilloses, estarem d'acord que es tracta d'infraccions greus. Per contra el nou art. 573 CP -definidor del concepte de delicte terrorista i frontispici de la reforma- inclou tots aquests i a més comprèn com a delicte terrorista qualsevol delicte contra el patrimoni, contra la Corona o contra l’ordre públic (inclosos l’agressió a agent de l'autoritat i els desordres públics) així com totes les formes de delictes informàtics o relatius a la intimitat i les bases de dades. No hi ha una selecció prèvia per part de la llei de les conductes que hi són encaixables i s'elabora un menú molt obert que pot convertir en terrorista la tan actual llista Falciani o la crema de fotos del rei. Són aquests fets equiparables en la seva percepció social com la col·locació d'un cotxe bomba? El legislador PP-PSOE entén que sí, que comparteixen etiqueta amb la bomba, com també una empenta en un Mosso en una manifestació o una acció de reapropiació col·lectiva en un supermercat.

I és que la clau de volta la torna a tenir el concepte de subversió constitucional que apareix com una de les finalitats definidores del concepte de terrorisme en la versió espanyola, genuïnament espanyola, perquè la normativa europea ni en parla. I genuïnament espanyola és la concepció que tot el que no sigui constitucional és objecte de persecució de la Guàrdia Civil i per tant la dissidència acompanyada de qualsevol desobediència a les normes podrà anar de pet a la llista negra de la lluita antiterrorista. També s'inclou com a finalitat del terrorisme els delictes que es cometen -segons, ara sí, la norma europea- per desestabilitzar greument el funcionament de les institucions polítiques o de les estructures econòmiques o socials de l'Estat o per obligar els poders públics a fer un acte o a abstenir-se de fer-lo. I amb aquest redactat s'obre la porta a incriminar pràcticament no ja la dissidència sinó l'acció política sencera, la política del carrer, és clar. I és que les protestes ciutadanes en qualsevol tema són efectivament actes de pressió a les institucions perquè facin o deixin de fer alguna cosa -sempre se'ns havia dit que això formava part del joc democràtic-. Amb la reforma tots aquests actes transiten sense vergonya del legislador del capítol de drets fonamentals de la Constitució al capítol de terrorisme del Codi Penal.

No podem passar per alt com l'ona expansiva de la reforma arriba a les conductes apologètiques que han estat un autèntic termòmetre de la duresa dels Codis Penals (històricament a l'Estat espanyol els codis d'època dictatorial les han incriminat i els d'època republicana les han deixat al marge). El delicte d'enaltiment del terrorisme augmenta la pena i es crea una forma agreujada quan l'enaltiment es produeix per Internet o altres tecnologies de la informació (578.2 CP). Si mirem darrerament les condemnes per aquest delicte (pensem en el cantant de rap Pablo Héssel, per exemple) costa d'imaginar un delicte d'aquest tipus que no es cometi amb repercussió a les xarxes i per tant la majoria de casos aniran a parar a la forma agreujada que té una pena mínima de dos anys i un dia que comportarà sí o sí ingrés a presó. En la mateixa línia es crea un nou delicte de difusió de missatges o consignes idonis per incitar la comissió de delictes de terrorisme (579 CP), és una nova ampliació de la «provocació» de delictes de terrorisme que ja existia. La novetat rau en el fet que els missatges no tenen perquè tenir l'objectiu de generar delictes sinó que n'hi ha prou que siguin idonis amb la qual cosa s'obre la porta a la incriminació per suport involuntari al terrorisme. Una autèntica absurditat que serveix per donar un marge molt ampli d'actuació a la policia i a la fiscalia per retallar la llibertat d'opinió per les xarxes socials.

Arribats a aquest punt em sembla simple la conclusió. Què en queda del cotxe bomba? El legislador amplia i amplia el concepte de terrorisme però ja no té res a veure amb el concepte original. L'ha deformat totalment i ha creat una perillosa teranyina de delictes totalment obsessionada a poder controlar la discrepància política. No és nou. Es tracta d'un pas més en la tríada Llei de Seguretat Ciutadana, Llei de Seguretat Privada i reforma del Codi Penal -la que està en tràmit des del 2013-. Si fem una anàlisi conjunta veurem que la restricció del dret a la protesta és la seva principal histèria. En tots els nous textos se centra la mirada a sancionar l'activitat a les xarxes socials, a castigar l'expressió de missatges de suport a les protestes, d'incriminar quan les manifestacions s'acosten massa als polítics o a les seus parlamentàries, de reforçar la figura dels agents de l'autoritat, de difuminar els requisits per poder sancionar. L'objectiu és silenciar la dissidència i blindar les institucions del règim: segrestar la democràcia. Com a colofó ja no s'amaga la perspectiva exclusivament retributiva de la presó -de la funció rehabilitadora i de reinserció ja fa temps que no se'n parla- i s'implementa la cadena perpètua. Som a un pas de recuperar la pena de mort.

«Je suis Charlie» havia de ser un pas endavant en defensa de la llibertat d'expressió i a favor de la pluralitat i la diversitat que el fanatisme jihadista vol esborrar. Al final em resulta igualment aterridor el remei que la malaltia i no em semblen tan diferents. A la llibertat només se la defensa amb llibertat. Visca Kobanë!

Llegir 2722 vegades Darrera modificació el Dimarts, 10 Març 2015 22:39
Home Bloc Un morrió antijihadista apte per a tothom

Sobre Salellas i associats

Blog i actualitat

Contacte:

Adreça: Plaça Marquès de Camps núm. 9, 6è 2a 17001 Girona
Tel: 972219200
Fax: 972226396
Mail: Aquesta adreça de correu-e està protegida dels robots de spam.Necessites Javascript habilitat per veure-la.

Projecte web hi col·labora www.ticdoc.net

Salellas i associats

Serveis legals

Servicios legales

Legal Services

On estem?

1

Plaça Marquès de Camps núm. 9, 6è 2a 17001 Girona

Tel: 972219200, Fax: 972226396, Mail: salellas.associats@gmail.com